10 de desembre del 2015

TALLER DE CREACIÓ DE CONTES



 
 
 
 
 
 
 
 




TALLERS DE CONTES CREATIUS

 

5. REESCRIPTURA DEL CONTE
 

 EL VIATGE DE LA LLUNA DE VICTÒRIA CAMPILLO
 
 
EL GRUP RODOREDA
 
Resultat d'imatges de mercè rodoreda
 
Qui som?
 
1.
 
2.
 
3.
 
4.
 
5.
 
6.
 

 
 
 
Llegim
 
Un paràgraf cadascun i a poc a poc
 
 
 
 
 
 

 

Els personatges (Qui?)
 
La lluna, el sol, les estrelles, el globus i l’avió
 
 

 
Els escenaris (On)
 
El cel, les muntanyes, les valls, els núvols
 
El viatge (Què)
 
Un munt de verbs
 
Dormir, treure, tornar, travessar, poder, arribar, pensar, reposar, ensopegar, quedar-se, jugar, dir, fer pessigolles, trencar, voletejar, anar a parar,  córrer, ensenyar, agradar, amagar-se, fer gabiejar, recargolar-se, riure, veure, sortir, venir, voler, posar, deixar, trobar-se, viatjar, ajeure’s, quedar-se,  afanyar-se, llevar-se, emprendre
 

 


ELS VIATGES DE LA LLUNA. Un conte del Grup Rodoreda DE

 

Vet aquí que....

 

PROPOSTES

 

La lluna menuda.... (un viatge en el temps)

 

La lluna poruga.... (un viatge en els sentiments)

 

La lluna que volia navegar... (un viatge en l’espai)

 

 

 

 

 

Proposta didàctica

9-10 de desembre de 2015

 

 

 

 


EL CONTE

El viatge de la lluna



Text i dibuixos: Victòria Campillo.

Condal editora,s.a. Barcelona

 

Cada dia, quan el sol se’n va a dormir, la lluna torna puntual del seu viatge.

Les seves cames tan llargues han hagut de travessar milers de muntanyes i valls per poder arribar al nostre país.

Ara la lluna pensa reposar una mica, però ensopega amb unes estrelles i s’hi queda a jugar.

-Ep!- els diu la lluna- no em feu tantes pessigolles, que em trencaré.

Un globus de color groc, que voletejava desorientat, ha anat a parar a les seves mans. La lluna corre com una boja a ensenyar-lo a les estrelles.

Li agrada amagar-se darrera els núvols i així fer gabiejar les estrelles. Però elles es recargolen de riure quan veuen que la lluna en surt ben xopa.

El seu amic, l’avió, ha vingut a jugar una estoneta. La lluna, tota satisfeta, vol fer-li una abraçada...

Però l’avió es posa a fer cabrioles a l’entorn de la lluna i la deixa ben entortolligada.

La lluna  i es troba molt cansada de tant viatjar i jugar. S’ajeu sobre una muntanya i s’hi queda adormida.

Però així que el sol treu puntual el nas per darrera les muntanyes, ella s’ha d’afanyar en llevar-se i emprendre de- nou el viatge de cada dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada