10 d’octubre de 2017

NO EN EL NOSTRE NOM


Volem compartir amb vosaltres un escrit important i emotiu que ens ha enviat la Lorena Bajo i que recull el sentiment que hem tingut aquests dies. Gràcies Lorena per la teva aportació i pel teu compromís.


No en el meu nom

Són dies complexos per tothom.

Entre el munt d’esdeveniments, fets, declaracions, imatges i sentiments que circulen i que intentem pair aquets dies, vull fer una reflexió sobre unes declaracions fetes dies enrere, sabent que les pantalles en aquest procés passen tan ràpid, que hi ha coses que queden minimitzades i ofegades per altres de pitjor. Però avui, aquí, vull expressar el sentir d’una mare. Tots tenim molts rols en la vida: som fills, treballadors, veïns, companys de feina... però hi ha un rol que sobresurt per sobre de tots: el de mare o pare. 

I esdevenim pares o mares amb els matisos diversos i diferents que ens ha donat l’educació que hem rebut, el bagatge de la nostra feina i el nostre entorn, el tarannà de l’equip de futbol que seguim, el del color polític amb el que ens identifiquem, la visió de la dependència o independència de Catalunya... 
I és que tots eduquem en base als valors, preferències, i opcions de vida  que ens han constituïts com a persones. Però entre tots aquests matisos diferencials n’hi ha un de comú a tots els pares:  la voluntat de fer i donar el millor pels nostres fills. I a vegades ho farem molt bé, i altres no tant; a vegades serem més encertats i altres menys. Però només els que intentem educar, cada, cada dia,  sabem com n’és de complicat

I és que l’educació és de tal magnitud i complexitat, que qualsevol persona sense coneixements professionals sobre el tema o coneixement concret de cada cas, que s’atreveixi a opinar sobre si eduquem bé o no els nostres fills, és com a mínim un agosarat irresponsable.  Per això quan de la boca de determinats polítics vaig sentir “que és molt greu el que estem fent amb els nostres nens”, se’m van encendre les sangs. Qui són ells per dir-me si ho faig bé o no?? Què en  saben de com li explico al meu fill les dificultats que hi ha pel món?? Què en saben  de com li explico el que està passant a Catalunya?? Què en saben de com li insisteixo que cal respectar a tothom?? Què en saben de com li explico que la diferència ens fa a tots especials? Què en saben com li consolo les pors?? Què en saben de com li explico que cal lluitar pel que es considerem just?? I igual que jo  tots vosaltres. La seva estreta mirada, fa que ens vegin només com a persones abduïdes, que només sabem cridar la paraula “independència” a les manifestacions, i amb això s’atreveixen de forma populista a reduir l’educació dels nostres fills en aquest sentit. Una mare o pare mai és tan curt de mires com un polític. I sigui del color que sigui. Inadmissible que en aquest procés ens embrutin el paper com a mares o pares per a rascar alguns vots. Que no es posin l’educació dels nostres fills a les seves boques.

No en el meu nom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada